Hola a tothom! Després d'un estiu apassionant, divertit i intens on a títol personal la millor notícia ha estat que no hi ha hagut notícia, torno a reactivar el bloc, ara que, interessant o no, tinc alguna cosa a dir:
a) A partir d'aquest any les baixades en moto a la feina les faig acompanyat d'una bona amiga i millor mestra de l'escola. Per tant el trajecte Begues - Barcelona, té parada a Gavà. Això potser a la llarga significarà canviar el nom del Blog, o no, ja veurem. De momet les primeres setmanes han anat prou bé, la circulació una mica intensa, però no fem tard... que ja és molt. Com de moment segueix pujant, voldrà dir que tan malament no dec conduir. Ja arribaran els freds matins de l'hivern; allò si que serà figues d'un altre paner.
b) Definitivament em treuré l'assignatura que em resta de Comunicació Audiovisual a la UOC. Vaig a per l'Anglès. Necessito tancar aquesta etapa i d'aquest trimestre no passa. El meu nivell continua sent baix, tot i que reconec que veure tantes sèries en anglès m'ha dotat una millor comprensió oral i lectora en aquesta llengua, però la gramàtica i els escrits reconec que em costen molt més. Serà difícil però no impossible.
c) A Begues, s'està genial i estem genial. Segueixo sortint en bici i cada cop volto més lluny de Begues. Ja he fet els cims colindants i fins i tot he arribat al terme municipal de Vallirana. Les sensacions són immillorables i es que com diu Sopa de Cabra: "l'aire fresc, clarifica les idees" . El mes vinent, que és el meu aniversari, em regalaré una bici nova. Ara que veig que això de sortir en bici no és flor d'un dia.
d) I a la feina... tot genial. Noves idees, retrobament amb antics companys i descobertes agradables de nous arribats, noves propostes, projectes interessants i un grup de nens i de famílies maquíssim. La veritat és que el curs pinta molt, però que molt bé. Molts canvis per una escola canviant i canviable. Relacionat amb això us deixo un fragment del programa Redes on Eduard Punset entrevista a Roger Schank, una persona que m'apassiona i que defensa l'aprenentatge a través del fet i no de la paraula. Mireu-lo i empapeu-vos d'ell, perquè val molt la pena.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Família. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Família. Mostrar tots els missatges
diumenge, 16 d’octubre del 2011
divendres, 4 de febrer del 2011
1x05: La meva Ítaca
Des del dimarts passat el sol s'ha instal·lat i m'ha permès contemplar les meravelloses vistes que hi ha des del Garraf. Al fons es divisen nevats els Pirineus. També es veuen Les Agudes i el Matagalls d'un Montseny enblanquinat. Les boires als dos Vallès, el delta del LLobregat i al fons la majestuosa Barcelona.
Tot plegat em fa pensar de com tendeixo a distanciar-me de les aglomeracions, de la sobrepoblació, dels grans nuclis urbans. Fugir del molt, del massa, de l'excés, del bullici, de les presses i de l'estrés. Busco els espais amples, la natura, el silenci, la distància. Això va motivar el canvi de Castelldefels per Begues. Abans ja havia canviat Barcelona per Castelldefels; les raons van ser altres, però em va servir per iniciar el meu viatge cap a Ítaca.
Un viatge que va de dins a fora, que porta del ciment a lo verd, de les grans ciutats als pobles i viles, de l'estretor a l'amplada. La meva vida durant els caps de setmana ja ha trobat tot això, però entre setmana els tentacles de la gran Barcelona encara no em deixen marxar del tot. De moment no he pogut, no he sabut o no m'he atrevit. La feina és la raó o l'excusa, anomeneu-la com vulgueu, de seguir lligat a Barcelona. L'adeu definitiu encara es farà esperar.
A més si això ara passés, el 30-35 tancaria a la setmana d'obrir i ja no tindria raó de ser. Una vida massa efímera, massa ràpida, massa fugaç, massa superficial, la flor d'un dia. Justament el contrari del que busco per mi i pels meus. Així que seguiré baixant cada matí i em contentaré amb les coses bones, coses nostres que veig i tenim.
Tot plegat em fa pensar de com tendeixo a distanciar-me de les aglomeracions, de la sobrepoblació, dels grans nuclis urbans. Fugir del molt, del massa, de l'excés, del bullici, de les presses i de l'estrés. Busco els espais amples, la natura, el silenci, la distància. Això va motivar el canvi de Castelldefels per Begues. Abans ja havia canviat Barcelona per Castelldefels; les raons van ser altres, però em va servir per iniciar el meu viatge cap a Ítaca.
Un viatge que va de dins a fora, que porta del ciment a lo verd, de les grans ciutats als pobles i viles, de l'estretor a l'amplada. La meva vida durant els caps de setmana ja ha trobat tot això, però entre setmana els tentacles de la gran Barcelona encara no em deixen marxar del tot. De moment no he pogut, no he sabut o no m'he atrevit. La feina és la raó o l'excusa, anomeneu-la com vulgueu, de seguir lligat a Barcelona. L'adeu definitiu encara es farà esperar.
A més si això ara passés, el 30-35 tancaria a la setmana d'obrir i ja no tindria raó de ser. Una vida massa efímera, massa ràpida, massa fugaç, massa superficial, la flor d'un dia. Justament el contrari del que busco per mi i pels meus. Així que seguiré baixant cada matí i em contentaré amb les coses bones, coses nostres que veig i tenim.
divendres, 28 de gener del 2011
1x02: Grisor
Avui el dia s'ha aixecat gris, amenaçador de pluja, menys fred que en dies anteriors. Tot i així m'he trobat amb sal a la carretera. Suposo que els plugims de la nit han format alguna que altra capa de gel i per això els camions amb sal han sortit a primera hora a fer la seva feina.
No obstant avui la grisor no era només en l'entorn, en el cel, en l'asfalt. La grisor avui també estava dins meu. El meu cor avui s'ha aixecat més gris que mai. Una grisor instal·lada des que vaig saber que el meu cunyat, haurà de fer front la setmana que ve a una intervenció. Aquest cop, com gairebé sempre, la grisor ha arribat sense trucar, sense avisar, sense demanar permís. S'ha presentat i m'ha deixat més glaçat que mai.
El viatge en moto de baixada m'ha servit per enfortir la ment, m'ha servit per superar les pors i per fer fora els mals pensaments. Per positivitzar-me i estar preparat ja que els meus colors ajudaran a diluir la grisor dels altres. I els colors dels altres la grisor restant. D'això es tracta d'evitar que el gris ens taqui massa.
En Lluís Llach a "Que tinguem sort" diu "per això malgrat la boira cal caminar". Doncs caminarem fins on sigui.
No obstant avui la grisor no era només en l'entorn, en el cel, en l'asfalt. La grisor avui també estava dins meu. El meu cor avui s'ha aixecat més gris que mai. Una grisor instal·lada des que vaig saber que el meu cunyat, haurà de fer front la setmana que ve a una intervenció. Aquest cop, com gairebé sempre, la grisor ha arribat sense trucar, sense avisar, sense demanar permís. S'ha presentat i m'ha deixat més glaçat que mai.
El viatge en moto de baixada m'ha servit per enfortir la ment, m'ha servit per superar les pors i per fer fora els mals pensaments. Per positivitzar-me i estar preparat ja que els meus colors ajudaran a diluir la grisor dels altres. I els colors dels altres la grisor restant. D'això es tracta d'evitar que el gris ens taqui massa.
En Lluís Llach a "Que tinguem sort" diu "per això malgrat la boira cal caminar". Doncs caminarem fins on sigui.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)