1x03: Plou i ...no em mullo

Doncs això, avui he tornat de la feina amb pluja i no m'he mullat! M'explico.

He sortit més tard de lo normal de la feina perquè m'he quedat xerrant una estoneta a la porta de l'escola amb tres companys més i sort de la Yolanda que ens ha fet marxar, quan queien quatre gotes, perquè sinò hagues pillat de camí molta més pluja.

Ha plovisquejat durant tot el trajecte, però quan realment ha apretat ha estat pujant les corbes de Begues. Han estat poc més de deu minuts circulant sota una forta pluja.

M'ha servit per comprovar que tant la jaqueta Dainese, model Barcellona, que vaig comprar-me al Motocard del carrer València, com el Takeaway de la casa Tucano Urbano i el casc integral Shoei XR1100, comprats a Mundial Motos, han estat unes compres cares però excel·lents, ja que no han deixat que l'aigua trapassés i em mullés per dins la roba.

Tant content he arribat a dalt a Begues, que els darrers metres els he fet tatarejant la mítica cançó "I'm singing in the rain".

Demà dissabte i passat diumenge, 48 hores de descans: jo a casa amb els meus i ella, la SDink, al parquing envoltada de cotxes. Dilluns més ruta i amb això arribaran nous temes, millors reflexions i alguna que altra història per a no dormir a 30-35.

1x02: Grisor

Avui el dia s'ha aixecat gris, amenaçador de pluja, menys fred que en dies anteriors. Tot i així m'he trobat amb sal a la carretera. Suposo que els plugims de la nit han format alguna que altra capa de gel i per això els camions amb sal han sortit a primera hora a fer la seva feina.

No obstant avui la grisor no era només en l'entorn, en el cel, en l'asfalt. La grisor avui també estava dins meu. El meu cor avui s'ha aixecat més gris que mai. Una grisor instal·lada des que vaig saber que el meu cunyat, haurà de fer front la setmana que ve a una intervenció. Aquest cop, com gairebé sempre, la grisor ha arribat sense trucar, sense avisar, sense demanar permís. S'ha presentat i m'ha deixat més glaçat que mai.

El viatge en moto de baixada m'ha servit per enfortir la ment, m'ha servit per superar les pors i per fer fora els mals pensaments. Per positivitzar-me i  estar preparat ja que els meus colors ajudaran a diluir la grisor dels altres. I els colors dels altres la grisor restant. D'això es tracta d'evitar que el gris ens taqui massa.

En Lluís Llach a "Que tinguem sort"  diu "per això malgrat la boira cal caminar". Doncs caminarem fins on sigui.

1x01: Menys cinc graus a la baixada.

La meva primera entrada al Blog, coincideix amb un dels dies més freds de l'hivern. Aquest matí he dubtat de si baixar en cotxe o en moto a la feina, pel fred i el perill de gebrada que hi havia. Quan he sortit el termometre de davant de casa marcava -5ºC. L'opció més segura hagués estat passar de la moto i  baixar en cotxe, però dos motius m'han portat a fer el contrari:

1. No hi havia boira, ni humitat, per tant la carretera no hauria d'estar del tot malament. Hauria de vigilar en no passar per sobre de línies blanques ni per les zones més humides de la carretera.

2. Per la ràdio he escoltat que el servei de rodalies anava amb retards i que hi havia perill de vaga encoberta. Això afectaria de manera directa la mobilitat a les carreteres. Baixar en cotxe suposaria trigar més de 45 minuts i possibilitat d'arribar tard.

Per tant m'he fet el valent i he agafat la moto. Sortia del parquing a les 7:45. El viatge ha estat perquè enganyar--nos molt fred, això sí  menys que el del dilluns, ja que a més de la roba que sempre porto i que un dia ja explicaré quina és, caldria sumar uns guants més de llana a sota dels de moto i un parell de mitjons més d'esquí a sobre dels normals.

La carretera estava bé i no m'he endut cap ensurt. Fins a la primera rotonda el blanc era el color que predominava en l'entorn. A partir de la benzinera ni rastre del gel. He pogut baixar tranquil darrera del mateix cotxe tota l'estona, que em traçava força bé les corbes. A la rotonda de Gavà he fet drecera per no passar per les obres. A la C-32 he anat prou bé, tot i les ratxes de vent que m'he trobat al nus del Llobregat i les retencions típiques per la velocitat variable. La Ronda de Dalt i la Diagonal anaven carregades al principi d'agafar-les però després es circulava amb bon ritme. He aparcat a les 8:29. He trigat uns cinc minuts per canviar-me i assegurar la moto i he tirat cap al Tiffin's a esmorzar.

Un detall, abans de treure les claus del contacte m'he fixat que la temperatura del motor encara marcava la mateixa ratlleta de quan he sortit de casa, sinónim  que  la moto a l'igual que jo no ha entrat en cap moment en calor, però ha respós la mar de bé.