divendres, 28 de gener del 2011

1x02: Grisor

Avui el dia s'ha aixecat gris, amenaçador de pluja, menys fred que en dies anteriors. Tot i així m'he trobat amb sal a la carretera. Suposo que els plugims de la nit han format alguna que altra capa de gel i per això els camions amb sal han sortit a primera hora a fer la seva feina.

No obstant avui la grisor no era només en l'entorn, en el cel, en l'asfalt. La grisor avui també estava dins meu. El meu cor avui s'ha aixecat més gris que mai. Una grisor instal·lada des que vaig saber que el meu cunyat, haurà de fer front la setmana que ve a una intervenció. Aquest cop, com gairebé sempre, la grisor ha arribat sense trucar, sense avisar, sense demanar permís. S'ha presentat i m'ha deixat més glaçat que mai.

El viatge en moto de baixada m'ha servit per enfortir la ment, m'ha servit per superar les pors i per fer fora els mals pensaments. Per positivitzar-me i  estar preparat ja que els meus colors ajudaran a diluir la grisor dels altres. I els colors dels altres la grisor restant. D'això es tracta d'evitar que el gris ens taqui massa.

En Lluís Llach a "Que tinguem sort"  diu "per això malgrat la boira cal caminar". Doncs caminarem fins on sigui.

1 comentari:

  1. A força de nits
    m'estimo la vida
    i d'ella en vaig fent
    la millor amiga,
    a cops de veritat,
    a cops de mentides,
    un poc em fa mal,
    un poc em fascina...

    Lluís LLach

    ResponElimina